Miscel·lània 2002

.

In memoriam Elisabet, Reina Mare de Gran Bretanya
(1900-2002)
.
La Reina Elisabet havia esdevingut ella mateixa tota una institució dins de la magna institució que és la Monarquia britànica. Tot i que descendia dels Reis medievals d’Escòcia, Lady Elizabeth Bowes-Lyon no havia nascut en una família Reial, però el seu comportament impecable la convertí en el model ideal per a una Reina consort, o una Reina vídua.

.

Juntament amb el seu espòs, el Rei Jordi VI, ambdós superaren amb èxit els reptes més difícils que havia afrontat la Monarquia britànica en els darrers segles. Restituiren amb escreix a la Corona el prestigi que havia malmés l’abdicació d’Eduard VIII, contribuiren decissivament a elevar la moral dels ciutadans enmig del setge que patí el país durant la Segona Guerra Mundial, com durant les dificultats de la posguerra, i facil·litaren l’inici del procés de descolonització. Les circumstàncies històriques que els convertiren en els últims Emperadors de l’Índia, feren de la Reina Mare la darrera ‘icona vivent’ del que havia estat l’Imperi Britànic.
L’abril de 2002, les seves despulles reberen l’homenatge del poble britànic, aplegat de nou al voltant de la seva Família Reial. Podem afirmar que l’anciana Reina encarnava en estat pur la màgia de l’antiga Reialesa. En aquesta època incerta que s’obre davant dels nostres ulls, que els canvis de segle i mil·leni tan sols han ajudat a subratllar, és desitjable que les nostres Monarquies conservin l’aire que la Reina Elisabet atorgava a tan antiga i venerable Institució, per tal de consolidar llur posició en la futura Unió Europea.

In memoriam Beatriu, Infanta d’Espanya
(1909-2002)
.
La Infanta Beatriu nasqué al Palau de La Granja de San Ildefonso, l’any 1909, filla dels Reis Alfons XIII i Victòria Eugènia. El 1934, el camí de l’exili portà la nostra Família Reial finalment a Roma, on la Infanta Beatriu es casaria l’any següent amb Alessandro Torlonia, príncep de Civitella-Cesi. Des del Palazzo Torlonia, la Infanta Beatriu continuà col·laborant amb diverses institucions benèfiques, tal com ja feia a Espanya. El 26 de novembre, els funerals per Sa Altesa se celebraren a l’Esglèsia de Santa Maria di Monserrato, amb l’assistència dels Reis, del Príncep de Girona i de la Infanta Cristina.

.
Jubileu d’or de la Reina Elisabet II

Al llarg de l'any 2002, un atapeït programa d’actes commemorà el 50è aniversari de la proclamació de la Reina Elisabet II. El 30 d'abril, a l'històric Westminster Hall, la Reina s'adreçà a les dues Cambres del Parlament, en un discurs memorable que reflectí els profunds canvis que ha experimentat la societat britànica durant el seu regnat, apostant pel multiculturalisme i condemnant la xenofòbia i el racisme.

El 4 de juny, a la Catedral de Sant Pau de Londres, tinguè lloc un solemne TeDéum, en el qual participaren els més alts representants de les diverses confessions cristianes presents al Regne Unit. El 17 de juny, amb motiu del capítol anual de l'Orde de Garter, bona part dels monarques europeus s'aplegaren al Castell de Windsor amb la Família Reial britànica.

Tal com ja feu durant el Jubileu d’Argent, Sa Majestat va fer un recorregut per Gran Bretanya, i també viatjà als Regnes de Canadà i Jamaica. La Reina va voler posar l’accent de la celebració en la Commonwealth, com a expressió del mestissatge cultural.

.

.
Els Savoia retornen de l’exili

.
Cinquanta-cinc anys després de condemnar els Reis i els seus fills a un exili del tot injust, hom ja pot afirmar que Itàlia és una democràcia. Finalment, bona part dels polítics italians es posaren d’acord per tal d’acabar amb aquesta violació flagrant dels drets humans que, a més, contradeia la lliure circulació dels ciutadans pel territori de la Unió Europea. La primera estada de Ses Alteses Reials els Prínceps Víctor Manuel i Manuel Filibert a Itàlia fou a Roma, el dia 23 de desembre de 2002, i es limità a una visita al Vaticà, on foren rebuts en audiència per Sa Santedat el Papa.