Miscel·lània 2001

.
Centenari de la mort de la Reina Victòria de Gran Bretanya
.
El 21 de gener de 2001, a la Capella de Sant Jordi del Castell de Windsor, la Família Reial britànica s’aplegà en un ofici de difunts per a pregar per l’ànima de la Reina Victòria, en acomplir-se cent anys de la seva mort. Al llarg d’aquest any, Gran Bretanya ha recordat el regnat sota el qual es desenrotllà el seu Imperi, amb la publicació de llibres i amb altres esdeveniments culturals que han donat a la commemoració un marcat caràcter acadèmic.
Havent estat transformat l’antic Imperi en una associació de nacions lliures -la Commonwealth-, en el context actual l’Era Victoriana no ha estat commemorada com una època daurada, però si com el període que podríem anomenar “clàssic” per a Gran Bretanya, en certa forma comparable al que visqueren la ciutat d’Atenes al segle V aC, o Roma sota els principats de Traianus i Hadrià. D’altra banda, en parlar de l’Era Victoriana no podem referir-nos tan sols a la història política, sinó a una època molt complexa en tots els sentits, que compta amb una personalitat artística pròpia, sobre tot pel que fa a l’arquitectura, la qual tingué una veritable influència a escala internacional.
.
.
El Rei dels Búlgars guanyà les eleccions parlamentàries
.
El 17 de juny de 2001, el partit encapçalat pel Rei Simeó II guanyà les eleccions parlamentàries celebrades a Bulgària; unes setmanes després, el mateix Rei acceptava l’encàrrec de formar govern, en esdevenir primer ministre del seu antic reialme. Els ciutadans d’aquest país balcànic prengueren una decisió democràtica sense precedents en la història d’Europa, amb el desig de superar definitivament les nefastes conseqüències de la dictadura comunista, i integrar-se a la Unió Europea.
.
.
850 aniversari del Reial Monestir de Poblet
.
A mitjans del segle XII, els monjos cistercencs de l’Abadia de Fontfreda reberen del Comte Ramon Berenguer IV unes terres a la Catalunya nova, amb l’encàrrec de fundar-hi un monestir. Entre 1152 i 1153, un grup de monjos s’instal·là en un indret anomenat Hortus Populeti, on s’aixecaria un dels monestirs més importants d’Europa. El Panteó Reial, construït per Pere III el Cerimoniós a l’església abacial, és una mostra de l’estreta relació que sempre vinculà als nostres Comtes-Reis amb aquest cenobi cistercenc.
.

Interior de l'església abacial de Poblet (foto Oliver).

.
La commemoració del magne esdeveniment s’inicià l’any 2000, per iniciativa de la Diputació de Barcelona, amb la publicació del llibre Poblet. Espai i temps, obra conjunta del P. Jesús M. Oliver, monjo de Poblet, i del fotògraf Francesc Bedmar.

.
650 anys de la comunitat del Reial Monestir de Montsió
.
El dia 1 d’agost de 1351, el Rei Pere III el Cerimoniós posà la primera pedra del monestir de les monges dominiques de Barcelona, fundat gracies al llegat deixat per la Infanta Maria, filla de Jaume II. Aquest primer monestir s’aixecà fora de la Ciutat Comtal, prop de les Drassanes, però, vint anys després, la inseguretat d’aquell indret portà a la comunitat a instal·lar-se dins del recinte emmurallat. Al llarg dels segles, la comunitat hagué de mudar-se altres vegades, fins acabar a Esplugues de Llobregat, on fou muntat el claustre gòtic que pertanyia al monestir anomenat de Nostra Senyora de Montsió, que les dominiques havien habitat entre els segles XV i XIX.

.
1.700 anys de l’Armènia cristiana
.
L’any 301, el Regne d’Armènia esdevingué el primer país que adoptà el Cristianisme com a religió oficial. Malgrat que, al segle V, les regions orientals del país foren annexionades pels perses, que durant el segle VII es convertiren a l’Islam, els armenis seguiren fidels a les seves creences, tot mantenint distancies respecte a l’Església bizantina. Des de llavors, el Cristianisme ha estat un dels elements fonamentals de la personalitat d’aquest poble que, al llarg dels segles, els armenis han hagut de defendre, mentre el seu territori se’l repartien els Imperis Otomà i Rus.
La commemoració d’aquest magne esdeveniment comptà amb la presència del Papa Joan Pau II, que visità Armènia la darrera setmana de setembre.