Miscel·lània 1998

.
XIX Centenari de l’Emperador Traianus
.
Fa dinou segles, a principis de l’any 98, el Senat de Roma proclamà Emperador a Marcus Ulpius Traianus. Traianus havia nascut a Itàlica -com el seu successor, Hadrià-, era un general victoriós i fou el primer hispànic en arribar al cim de l’Imperi Romà. No només es dedicà a conquerir nous territoris; fou un gran “promotor” de l’Arquitectura, tal com recorden els escrits de Plini el Jove, així com els monuments i els grans edificis públics que feu construïr a Roma, on el seu record fou perpetuat per obres mestres de l’Arquitectura, com el seu Fòrum, del que resta l’original Columna Traiana, i els Mercats que ens han arribat en un magnífic estat de conservació. Amb ell començà el que ha estat considerat com el període de màxim esplendor de Roma; un segle en el que varen regnar altres grans personatges, entre els que destaquen Hadrià i Marc Aureli, que, units gairebé tots per lligams familiars, constituiren una autèntica dinastia[1] d’origen hispànic.

Bust de l'Emperador Traianus als Museus Vaticans (foto Oliver).


La commemoració d’aquest fet històric tan transcendental va tenir lloc a Saragossa, amb una esplèndida exposició anomenada “En el Año de Trajano: Hispania. El Legado de Roma”, que, en gran part, estava constituïda pel material de la celebrada a Roma l’any anterior.

.
Visita oficial dels Reis a l’antic Regne de les Dues Sicílies

Al Setembre, en el transcurs del seu viatge oficial a Itàlia, Ses Majestats els Reis Joan Carles i Sofia varen visitar l’antic Regne de les Dues Sicílies, tan vinculat històricament al nostre país. En una cerimònia realitzada al Castell Nou de Nàpols, el Rei fou nomenat ciutadà honorari de l’antiga capital on havien regnat tants avantpassats seus. Però, el més sorprenent del viatge fou l’afecte i l’espontaneïtat amb els que foren rebuts els nostres Reis, per les multituds que els esperaven a Nàpols i a Palerm.

.
Les noves tombes Reials de la Catedral de Barcelona

El 15 d’octubre, en presència de S’Altesa Reial la Infanta Cristina i del Duc de Palma de Mallorca, el Cardenal Ricard Maria Carles va beneir les noves tombes Reials de la Catedral-Basílica de Barcelona, construïdes per acollir les despulles del Rei Alfons II i de les Reines Constança de Sicília, Maria de Xipre i Sibil·la de Fortià. Aquests Reis i altres membres de la Família Reial havien estat enterrats a l’església del Convent de Sant Francesc, però, al segle passat, en ser enderrocat aquest edifici, les seves despulles foren traslladades a l’Ajuntament fins que, per disposició de la Reina Isabel II, es varen dipositar en dues urnes situades en una capella del claustre de la Catedral.
L’any passat, l’Associació Monàrquica Europea prengué la iniciativa de ressuscitar un antic projecte de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que consistia en construir dos sarcòfags que s’instal·larien en un lloc més digne, a l’interior de la Catedral-Basílica de Barcelona. Les noves tombes foren dissenyades pel president de la Reial Acadèmia i arquitecte-conservador de la Catedral, l’Excm. Sr. Joan Bassegoda i Nonell, aprofitant dues figures jacents esculpides per Frederic Marès. De les gestions encomanades a l’Associació Monàrquica Europea s’en feu càrrec la Societat d’Estudis Pere el Cerimoniós.

.
Saragossa recupera la seva Catedral

Al Novembre de 1998, la Catedral de Saragossa ha obert de nou les seves portes, en concloure les complexes obres de restauració que varen començar al 1975. Al llarg de 23 anys, s’han reparat els danys estructurals, s’han recuperat amb molta cura els estucs que decoren l’interior, ennegrits pel fum dels ciris que han cremat durant segles, i s’han restaurat i netejat els magnífics retaules i les nombroses peçes escultòriques; tot plegat amb una professionalitat que hom troba a faltar en les lamentables intervencions que han sofert massa monuments al nostre país.
Fins al mes d’abril d’enguany, s’ha instal·lat a l’interior de la Catedral una exposició anomenada Espacio Real, que mostra, d’una forma molt atractiva i pedagògica, les conclusions de les excavacions arqueològiques realitzades entre 1992 i 1994, que descobriren les restes del temple romà i de la mesquita que varen precedir a la Seo. A continuació, s’explica la vinculació de la Corona amb la Catedral, doncs en ella es coronaven els Reis d’Aragó.

.
Nova edició del llibre de Frederic Marès sobre les Tombes Reials de Poblet

L’any passat, Publicacions de l’Abadia de Poblet va reeditar el llibre en el que Frederic Marès explicà, detingudament, l’admirable i minuciós procés, mercés al qual va poder recrear els panteons Reials del Monestir de Poblet. És un llibre molt interessant, i la seva lectura és indispensable per a poder valorar l’obra mestra d’en Marès, tant en la seva vessant d’escultor i com en la d’investigador i erudit.

.
Concessió del títol de Reial a la Càtedra Gaudí

Al llarg de l’any 1998, la tasca del Prof. Joan Bassegoda i Nonell al davant de la Càtedra Gaudí, ha estat dues vegades reconeguda al més alt nivell; primer pel Consell de Ministres, que va concedir a la Càtedra la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, i, després, per la Corona, en ser-li atorgat el privilegi pel qual ha passat a ser anomenada “Reial Càtedra Gaudí”.
La Reial Càtedra Gaudí pertany a la Universitat Politècnica de Catalunya, forma part, fins al moment, del Departament de Composició Arquitectònica de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i té la seva seu a l’avinguda de Pedralbes, en les antigues cavallerisses de la finca Güell, construïdes per Gaudí. Aquesta Càtedra fou creada, principalment, per a potenciar l’estudi de l’obra del més genial i universal arquitecte català, i de l’arquitectura modernista al nostre país; el catedràtic és un dels màxims especialistes en l’obra de Gaudí, per la qual cosa, sovint és cridat per donar conferències en universitats i institucions acadèmiques d’arreu del món. Així mateix, la Càtedra ha muntat una exposició itinerant que s’ha mostrat en diversos països d’Orient, on els edificis de Gaudí son molt apreciats. Per la Reial Càtedra Gaudí han passat moltíssims estudiants del nostre i d’altres països, sobre tot d’Amèrica, del Japó i d’Itàlia, per tal de seguir els cursos monogràfics sobre Gaudí, però també per especialitzar-se en Història de l’Arquitectura i dels Jardins, i en Restauració de Monuments, ja que el Prof. Bassegoda és també l’arquitecte-conservador de la Catedral de Barcelona, i fou un dels signants de la Carta de Venècia, el document més important, a nivell internacional, sobre conservació del patrimoni arquitectònic.


[2] CANTO, Alicia M.; “Sæculum Ælium, Sæculum Hispanum: Poder y promoción de los hispanos en Roma”, Hispania. El Legado de Roma, Zaragoza, Ministerio de Educación y Cultura, 1998, pàgs. 209-224.

Cap comentari: